Menu
QUÈ ÉS L'ESMARI?
El Esmari és Eva Martínez Picó. Periodista, cuinera, artesana i perseguidora de reptes. Porto gairebé 20 anys vivint en Espinavell, en el cim de la Vall de Camprodon, on regento un petit restaurant / bar / tendeixi de poble, Ca Jordi. Fins ara comptava coses amb l’escriptura i amb la cuina; el nou repte és fer-ho amb els productes que surten de les meves mans.
Quan vaig arribar a Espinavell, un munt de paraules es van reunir el meu voltant per a donar-me la benvinguda. Jugaven rialleres per a veure si les entenia. I una de les quals més em va atreure va ser ESMARI, el molt emprat per la gent de la regió per a dir ARMARI. He buscat l’arrel etimològica, però no he trobat res. He acabat deduint que simplement és l’origen de la paraula armari i que té el mateix recorregut que ha d’haver fet la paraula antiga ALMARIO
en castellà, que ha derivat en armari. Són aquests espais tancats que guarden les ànimes, les ànimes. Són com la cambra del tresor, pous de vides de tota mena on, molt sovint les peces i els utensilis disversos han tingut un valor que avui ens sembla desmesurat i que prové de les economies de subsistència, dels temps d’escassetat i d’una concepció del món anterior al concepte «consum». De quan les peces es feien perquè servissin molt i per sempre. D’un temps en el qual també les coses, t’acompanyaven tota la vida.
POLS D'ESTRELLES
A vegades es diu que totes les coses estan fetes de pols d’estrelles. Infinites combinacions dels mateixos elements donen infinits resultats que acabaran sent eterns. A casa, ens agrada mirar a l’interior de cada peça per a veure la seva essència i la seva història. Volem recórrer aquest camí que les nostres robes i els nostres fils han fet abans d’acabar en el nostre esmari. Els llegim, els entenem i els donem una segona vida, perquè continuïn brillant a les teves mans.
LA DECISIÓ CONSCIENT
En el procés d’adquisició de béns, la història s’ha donat la volta com un mitjó. Antigament, la compra es feia només per necessitat. Era un moment esperat i, en conseqüència, era resultat de molt pensar, de depurar idees i de fer moltes eleccions. La peça que s’adquiria havia de durar molt de temps. Era la peça i, fins i tot, sovint passava a formar part de la pròpia identitat.
En la major part dels casos, eren peces fetes a mida o propòsit, per mans de persones artesanes i expertes. I, com si res, la indústria va transformar aquest marc de relació i, amb major rapidesa i menys costos, ens va portar peces més uniformes, més barates, menys valentes. I amb el que abans costava un utensili o una peça ara podem comprar quatre. I encara que no són molt duradores, podem canviar de color cada temporada! Però en finalitzar l’any tenim quatre peces desgastades que ja no volem portar. És a dir, que hem danyat quatre jerséis i ja no tenim cap. Ni un. I no sols hem malgastat diners, matèries primeres, energia o hores de treball d’una vida d’algú. També hem banalitzat les nostres il·lusions, perquè ara les hem ensinistrat per a ser efímeres, com si fóssim una peça més d’aquest gran engranataje del consumisme. I, pel camí, hem perdut part de la nostra identitat.
Dins del ESMARI encara trobaràs una mica d’aquestes peces. Cadascuna és diferent. Cadascuna té una història pròpia que ens agrada contar, que mereix ser comptada. Algunes són antigues, unes altres són simplement reutilitzades. Totes estan plenes d’ànima.
