QUÈ ÉS L'ESMARI?

L’Esmari és l’Eva Martínez Picó. Periodista, cuinera, artesana i perseguidora de reptes. Fa gairebé 20 anys que visc a Espinavell, al cim de la Vall de Camprodon, on regento un petit restaurant / bar / botiga de poble, Can Jordi. Fins ara explicava coses amb l’escriptura i amb la cuina; el nou repte és fer-ho amb els productes que surten de les meves mans.

Quan vaig arribar a Espinavell, un munt de paraules es van aplegar al meu voltant per donar-me la benvinguda. Jugaven rialleres per veure si les entenia. I una de les que més em va atraure va ser ESMARI, el molt emprat per la gent de la contrada per dir ARMARI. N’he buscat l’arrel etimològica, però no he trobat res. He acabat deduint que simplement és l’origen de la paraula armari i que té el mateix recorregut que ha d’haver fet el mot antic ALMARIO

en castellà, que ha derivat en armario. Són aquests espais tancats que guarden les esmes, les ànimes. Són com la cambra del tresor, pous de vides de tota mena on , molt sovint les peces de roba i els estris disversos han tingut un valor que avui ens sembla desmesurat i que prové de les economies de subsistència, dels temps d’escassetat i d’una concepció del món anterior al concepte «consum». De quan les peces es feien perquè servissin molt i per sempre. D’un temps en què també les coses, t’acompanyaven tota la vida.

POLS D'ESTRELLES

De vegades es diu que totes les coses estan fetes de pols d’estrelles. Infinites combinacions dels mateixos elements donen infinits resultats que acabaran sent eterns. A casa, ens agrada mirar a l’interior de cada peça per veure’n l’essència i la història. Volem resseguir aquest cami que les nostres robes i els nostres fils han fet abans d’acabar al nostre esmari. Els llegim, els entenem i els donem una segona vida, perquè segueixin brillant a les teves mans.

LA DECISIÓ CONSCIENT

En el procés d’adquisició de béns, la història s’ha capgirat com un mitjó. Antigament, la compra es feia només per necessitat. Era un moment esperat i, en conseqüència, era resultat de molt pensar, de depurar idees i de fer moltes tries. La peça que hom adquiria havia de durar molt de temps. Era la peça i, fins i tot, sovint passava a formar part de la pròpia identitat.

En la major part dels casos, eren peces fetes a mida o a propòsit, per mans de persones artesanes i expertes. I, com si res, la indústria va transformar aquest marc de relació i, amb més rapidesa i menys costos, ens va portar peces més uniformes, més barates, menys valentes. I amb el que abans costava un estri o una peça de roba ara en podem comprar quatre. I encara que no són molt duradores, podem canviar de color cada temporada! Però en acabar l’any tenim quatre peces desgastades que ja no volem portar. O sigui, que hem malmès quatre jerseis i ja no en tenim cap. Ni un. I no només hem malgastat diners, matèries primeres, energia o hores de feina d’una vida d’algú. També hem banalitzat les nostres il·lusions, perquè ara les hem ensinistrades per ser efimeres, com si fóssim una peça més d’aquest gran engranatatge del consumisme. I, pel camí, hem perdut una part de la nostra identitat.

Dins de l’ESMARI encara hi trobaràs una mica d’aquelles peces. Cada una és diferent. Cada una té una història pròpia que ens agrada explicar, que es mereix ser explicada. Algunes són antigues, d’altres són simplement reutilitzades. Totes són plenes d’ànima.

Scroll al inicio