En el procés d’adquisició de béns, la història s’ha capgirat com un mitjó. Antigament, la compra es feia només per necessitat. Era un moment esperat i, en conseqüència, era resultat de molt pensar, de depurar idees i de fer moltes tries. La peça que hom adquiria havia de durar molt de temps. Era LA peça i, fins i tot, sovint passava a formar part de la pròpia identitat. En la major part dels casos, eren peces fetes a mida o a propòsit, per mans de persones artesanes i expertes.

I, com si res, la indústria va transformar aquest marc de relació i, amb més rapidesa i menys costos, ens va portar peces més uniformes, més barates, menys valentes. I amb el que abans costava un estri o una peça de roba ara en podem comprar quatre. I encara que no són molt duradores, podem canviar de color cada temporada!

Però en acabar l’any tenim quatre peces desgastades que ja no volem portar. O sigui, que hem malmès quatre jerseis i ja no en tenim cap. Ni un. I no només hem malgastat diners, matèries primeres, energia o hores de feina d’una vida d’algú. També hem banalitzat les nostres il·lusions, perquè ara les hem ensinistrades per ser efímeres, com si fóssim una peca més d’aquest gran engranatge del consumisme. I, pel camí, hem perdut una part de la nostra identitat.

Dins de l’ESMARI encara hi trobaràs una mica d’aquelles peces. Cada una és diferent. Cada una té una història pròpia que ens agrada explicar, que es mereix ser explicada. Algunes són antigues, d’altres són simplement reutilitzades. Totes són plenes d’ànima.